dilluns, 25 d’agost del 2008

Sort!


És normal que la nit d'abans d'un gran esdeveniment estiguem neguitosos, intranquils, inquiets... Però la por és el sentiment que guanya en aquesta cursa. Tenim por, és un fet. I més quan saps que en vuit hores has d'ingressar perquè t'operen...
Encara que no sigui gaire cosa, encara que no es tracti d'una operació gaire complicada, tinc por. El risc existeix, encara que sigui mínimament, no ho podem negar, és per aquest motiu que em sento tan neguitosa i poruga.
No sé si existeix Déu o Alà o Buda, en veritat més igual. Crec en un ens superior, algú que ens ajuda i ens protegeix. El qual aquesta nit tindrà feina amb les meves pregàries. Tan debò tot surti bé, perquè sinó... aquest any ja ho he passat massa malament com per sumar una tragèdia més.

I com que ningú m'ho ha desitjat, ho faré jo mateixa:


SORT LAURA!

1 comentari:

Patricia Polo ha dit...

se me hizo dificil poder entender lo que dice! que idioma es? o un invento! jeje

mdp..